Teaching Guide Information

Presentació

El principal objectiu de l'assignatura és ensenyar a analitzar els fenòmens d'acció col·lectiva presents a les nostres societats: des de l'acció col·lectiva més institucionalitzada d'un sindicat a la d'una comunitat de veïns, des de l'acció dels estats per subministrar béns públics a les xarxes de cooperació a la recerca de la cogestió, tot subratllant els elements de continuïtat entre aquests fenòmens tan diversos. El propòsit és oferir als estudiants una sèrie d'instruments conceptuals i models analítics que els permetin comprendre millor les dinàmiques d'interacció i cooperació entre individus quan es plantegen promoure accions col·lectives i assolir diferents tipus de béns públics.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “actors i comportament polític” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG5. Treball en equip.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG10. Habilitats d'investigació.

CG13. Lideratge.

CG16. Iniciativa i esperit emprenedor.

CG18. Motivació d'assoliment o d’èxit.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE5. Analitzar el comportament dels actors polítics.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE7. Analitzar el funcionament dels processos electorals.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

CE20. Categoritzar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i analitzar el seu impacte en el sistema polític.

Resultats de l'aprenentatge

Reconèixer el comportament dels actors polítics.

Identificació dels diversos tipus de béns col·lectius.

Interpretació en termes d’acció col⋅lectiva dels problemes polítics en els que s’involucra la producció, gestió, provisió i consum de béns públics.

Identificació i reflexió sobre la relació entre producció i distribució de bens públics i tipus d'organitzacions.

Aplicació de models d’agregació per a la generació d'acció col⋅lectiva.

Relació entre models formals d'agregació i de teoria de jocs a casos empírics concrets.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles / Sustainable cities and communities

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides / Peace, justice and strong institutions

Continguts

Les teories i conceptes que s'aniran presentant s'articularan a partir de la resposta a preguntes conformadores de cinc unitats. Exemples d'aquestes qüestions:

Per què les causes justes no prosperen més? Per què si molta gent vol una cosa no sempre s'aconsegueix? - En qualsevol acció col·lectiva és millor ser molts que pocs? Què té a veure la naturalesa del que volem aconseguir amb les possibilitats d'aconseguir-ho? - Com es contagia l'acció col·lectiva? Quin és el paper del lideratge i dels diversos tipus de motivacions en el desenvolupament de la cooperació? - Existeix un capital per aconseguir cooperació social? És acumulable? Com es guanya? Com es perd? - No hi ha sortida sense l'estat (per resoldre els problemes de la cooperació)? Com de petit ha de ser un col·lectiu per a que es pugui produir cooperació espontània?

El curs, amb 15 sessions magistrals, es desenvoluparà seguint un temari de 15 temes:

1. Homo homini lupus? Per què cooperem?
2. 17 milions de nazis?
3. Per què mai serem tan intel·ligents com les formigues (o sí)?
4. Quin és el poder dels que no tenen res?
5. Què tenen en comú una sabata, un mòbil i una cooperativa?
6. Per què no cooperem per aturar el canvi climàtic?
7. Per què existeix la Cambra de la propietat i no la Cambra dels llogaters?
8. Com acabar amb els paràsits socials abans que destrueixin la cooperació?
9. Per què superar la pandèmia del covid-19 és un problema d’acció col·lectiva?
10. Com funciona una revolució?
11. Què tenen en comú un banc d’estalvis i un banc d’una plaça?
12. Per què no confiar en desconeguts és el consell més irracional que t’han donat mai?
13. Per què quan parlem de l’estat i del mercat ens oblidem de la comunitat?
14. Per què els nostres ancestres eren més rics i més intel·ligents que nosaltres?
15. Quin és el paper de la tecnologia social al segle XXI?

Metodologia docent

La metodologia docent combinarà les sessions de classes magistrals, els seminaris de lectura presencials (si les circumstàncies ho permeten) amb l'ús dels recursos virtuals presents a l'Aula Global.

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura combinarà mecanismes d'avaluació continuada, durant els seminaris, amb un examen final de l'assignatura.

1. Seminaris i lectures obligatòries

Al llarg del curs hi haurà 3 sessions de seminaris presencials amb grups reduïts sobre les lectures obligatòries i els continguts treballats a classe. En l'examen final poden haver preguntes específicament dedicades a aquestes lectures.

En cada una de les sessions de seminari sobre les lectures i es farà un petit control de lectura.

També s'avaluarà el grau i la qualitat de les participacions en els seminaris.

La puntuació màxima que es pot obtenir d’aquestes activitats són 2 punts i mig (1,5 punts dels controls i 1 punt de la participació).

2. Examen final

L’examen, si la situació de la pandèmia ho permet, serà presencial i tindrà dues parts: una tipus test i una altra amb respostes obertes a desenvolupar. Si s’hagués de fer online aquesta estructura podria canviar.

A l’examen es poden aconseguir un màxim de 6 punts.

3. Treball de curs

Es podrà fer un treball de curs, voluntari, els objectius i les condicions del qual, s'aniran concretant al llarg del curs.

El treball només es tindrà en compte per ser avaluat en cas que a l’examen final s’hagin aconseguit un mínim de 4 punts.

Amb el treball es podrà aconseguir un màxim de 1,5 punts.

4. Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que, havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, i havent participat dels seminaris, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura en l’avaluació trimestral. En la recuperació no es farà mitja amb la resta de qualificacions del curs i només permetrà aprovar (o no) l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

1. Bibliografia bàsica

Axelrod,  Robert.  1984.  “El   problema  de  la  cooperación”  en  La evolución de la cooperación. Madrid: Alianza Editorial: 1986.

Boix, Carles. 2000. “Capital social o comunitat cívica”. Estudi crític introductori a la traducció  del llibre  de  Robert  D. Putnam:  Per a fer que la democràcia funcioni. La importància del capital social. Barcelona: Ed. Proa.

Diamond, Jared. 2005. Colapso. Barcelona: Mondadori, 2009: 21-43.

Gambetta,  Diego.  1991.  “La  mafia:  el  precio   de  la  desconfianza” , Intereses individuales y acción colectiva, Fernando Aguiar (comp.). Madrid: Editorial Pablo Iglesias.

Gladwell, Malcolm. 2001. “Las tres leyes de toda epidemia”, El punto de inflexión. Cómo pequeñas cosas pueden provocar una gran diferencia. Madrid: Espasa Calpe.

Hardin, Garrett. 1968. “La tragedia de los comunes”. Science, 162.

Hardin, Russell. 1982. “La acción colectiva y el dilema del prisionero”, Lecturas de Teoría Política Positiva, ed. Josep M. Colomer, Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. 1991: 81-114.

López, Jaume. 1994. “El estado del sindicalismo o el sindicalismo de Estado”. Claves de Razón Práctica, 39: 36-43.

López, Jaume. 2016. “La acción colectiva”. A Barreda, M. i Leticia Ruiz (coord.) Análisis de la política. Enfoques y herramientas de la ciencia política. Barcelona: Huygens Ed.

Marí-Klose, Pau. 2000. Elección racional. Madrid: CIS: 87-95.

Mezo, Josu. 1996. Políticas de recuperación lingüística en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1992). Madrid: Instituto Juan March de Estudios e Investigaciones: 12-37.

North, Douglass C. & Robert P. Thomas. 1973. El nacimiento del mundo occidental. Una nueva historia económica (900 -1700). Madrid: Siglo XXI, 1991: 5-16.

Olson, Mancur. 1965. La lógica de la acción colectiva. Bienes públicos y la teoría de grupos, México: Noriega Editores, 1992.

Ostrom, E. I T.K. Ahn. 2003. “Una perspectiva del capital social desde las ciencias sociales: capital social y acción colectiva”.  Revista Mexicana de Sociología,    65 (1): 155-233.

Schelling, Thomas C. 1989. “Termostatos, cacharros y otras familias de modelos”,  Lecturas de Teoría Política Positiva,   ed.   Josep   M.   Colomer,   Madrid:   Instituto   de Estudios Fiscales. 1991: 125-152.

Taylor, Michael. 1982. Community, anarchy and liberty. Cambridge: CUP: 25-33

2. Recursos didàctics

A l'Aula Global hi haurà disponible material d'estudi complementari per el seguiment de l'assignatura.

Información de la Guía Docente

Presentació

El principal objectiu de l'assignatura és ensenyar a analitzar els fenòmens d'acció col·lectiva presents a les nostres societats: des de l'acció col·lectiva més institucionalitzada d'un sindicat a la d'una comunitat de veïns, des de l'acció dels estats per subministrar béns públics a les xarxes de cooperació a la recerca de la cogestió, tot subratllant els elements de continuïtat entre aquests fenòmens tan diversos. El propòsit és oferir als estudiants una sèrie d'instruments conceptuals i models analítics que els permetin comprendre millor les dinàmiques d'interacció i cooperació entre individus quan es plantegen promoure accions col·lectives i assolir diferents tipus de béns públics.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “actors i comportament polític” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG5. Treball en equip.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG10. Habilitats d'investigació.

CG13. Lideratge.

CG16. Iniciativa i esperit emprenedor.

CG18. Motivació d'assoliment o d’èxit.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE5. Analitzar el comportament dels actors polítics.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE7. Analitzar el funcionament dels processos electorals.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

CE20. Categoritzar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i analitzar el seu impacte en el sistema polític.

Resultats de l'aprenentatge

Reconèixer el comportament dels actors polítics.

Identificació dels diversos tipus de béns col·lectius.

Interpretació en termes d’acció col⋅lectiva dels problemes polítics en els que s’involucra la producció, gestió, provisió i consum de béns públics.

Identificació i reflexió sobre la relació entre producció i distribució de bens públics i tipus d'organitzacions.

Aplicació de models d’agregació per a la generació d'acció col⋅lectiva.

Relació entre models formals d'agregació i de teoria de jocs a casos empírics concrets.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles / Sustainable cities and communities

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides / Peace, justice and strong institutions

Continguts

Les teories i conceptes que s'aniran presentant s'articularan a partir de la resposta a preguntes conformadores de cinc unitats. Exemples d'aquestes qüestions:

Per què les causes justes no prosperen més? Per què si molta gent vol una cosa no sempre s'aconsegueix? - En qualsevol acció col·lectiva és millor ser molts que pocs? Què té a veure la naturalesa del que volem aconseguir amb les possibilitats d'aconseguir-ho? - Com es contagia l'acció col·lectiva? Quin és el paper del lideratge i dels diversos tipus de motivacions en el desenvolupament de la cooperació? - Existeix un capital per aconseguir cooperació social? És acumulable? Com es guanya? Com es perd? - No hi ha sortida sense l'estat (per resoldre els problemes de la cooperació)? Com de petit ha de ser un col·lectiu per a que es pugui produir cooperació espontània?

El curs, amb 15 sessions magistrals, es desenvoluparà seguint un temari de 15 temes:

1. Homo homini lupus? Per què cooperem?
2. 17 milions de nazis?
3. Per què mai serem tan intel·ligents com les formigues (o sí)?
4. Quin és el poder dels que no tenen res?
5. Què tenen en comú una sabata, un mòbil i una cooperativa?
6. Per què no cooperem per aturar el canvi climàtic?
7. Per què existeix la Cambra de la propietat i no la Cambra dels llogaters?
8. Com acabar amb els paràsits socials abans que destrueixin la cooperació?
9. Per què superar la pandèmia del covid-19 és un problema d’acció col·lectiva?
10. Com funciona una revolució?
11. Què tenen en comú un banc d’estalvis i un banc d’una plaça?
12. Per què no confiar en desconeguts és el consell més irracional que t’han donat mai?
13. Per què quan parlem de l’estat i del mercat ens oblidem de la comunitat?
14. Per què els nostres ancestres eren més rics i més intel·ligents que nosaltres?
15. Quin és el paper de la tecnologia social al segle XXI?

Metodologia docent

La metodologia docent combinarà les sessions de classes magistrals, els seminaris de lectura presencials (si les circumstàncies ho permeten) amb l'ús dels recursos virtuals presents a l'Aula Global.

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura combinarà mecanismes d'avaluació continuada, durant els seminaris, amb un examen final de l'assignatura.

1. Seminaris i lectures obligatòries

Al llarg del curs hi haurà 3 sessions de seminaris presencials amb grups reduïts sobre les lectures obligatòries i els continguts treballats a classe. En l'examen final poden haver preguntes específicament dedicades a aquestes lectures.

En cada una de les sessions de seminari sobre les lectures i es farà un petit control de lectura.

També s'avaluarà el grau i la qualitat de les participacions en els seminaris.

La puntuació màxima que es pot obtenir d’aquestes activitats són 2 punts i mig (1,5 punts dels controls i 1 punt de la participació).

2. Examen final

L’examen, si la situació de la pandèmia ho permet, serà presencial i tindrà dues parts: una tipus test i una altra amb respostes obertes a desenvolupar. Si s’hagués de fer online aquesta estructura podria canviar.

A l’examen es poden aconseguir un màxim de 6 punts.

3. Treball de curs

Es podrà fer un treball de curs, voluntari, els objectius i les condicions del qual, s'aniran concretant al llarg del curs.

El treball només es tindrà en compte per ser avaluat en cas que a l’examen final s’hagin aconseguit un mínim de 4 punts.

Amb el treball es podrà aconseguir un màxim de 1,5 punts.

4. Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que, havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, i havent participat dels seminaris, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura en l’avaluació trimestral. En la recuperació no es farà mitja amb la resta de qualificacions del curs i només permetrà aprovar (o no) l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

1. Bibliografia bàsica

Axelrod,  Robert.  1984.  “El   problema  de  la  cooperación”  en  La evolución de la cooperación. Madrid: Alianza Editorial: 1986.

Boix, Carles. 2000. “Capital social o comunitat cívica”. Estudi crític introductori a la traducció  del llibre  de  Robert  D. Putnam:  Per a fer que la democràcia funcioni. La importància del capital social. Barcelona: Ed. Proa.

Diamond, Jared. 2005. Colapso. Barcelona: Mondadori, 2009: 21-43.

Gambetta,  Diego.  1991.  “La  mafia:  el  precio   de  la  desconfianza” , Intereses individuales y acción colectiva, Fernando Aguiar (comp.). Madrid: Editorial Pablo Iglesias.

Gladwell, Malcolm. 2001. “Las tres leyes de toda epidemia”, El punto de inflexión. Cómo pequeñas cosas pueden provocar una gran diferencia. Madrid: Espasa Calpe.

Hardin, Garrett. 1968. “La tragedia de los comunes”. Science, 162.

Hardin, Russell. 1982. “La acción colectiva y el dilema del prisionero”, Lecturas de Teoría Política Positiva, ed. Josep M. Colomer, Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. 1991: 81-114.

López, Jaume. 1994. “El estado del sindicalismo o el sindicalismo de Estado”. Claves de Razón Práctica, 39: 36-43.

López, Jaume. 2016. “La acción colectiva”. A Barreda, M. i Leticia Ruiz (coord.) Análisis de la política. Enfoques y herramientas de la ciencia política. Barcelona: Huygens Ed.

Marí-Klose, Pau. 2000. Elección racional. Madrid: CIS: 87-95.

Mezo, Josu. 1996. Políticas de recuperación lingüística en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1992). Madrid: Instituto Juan March de Estudios e Investigaciones: 12-37.

North, Douglass C. & Robert P. Thomas. 1973. El nacimiento del mundo occidental. Una nueva historia económica (900 -1700). Madrid: Siglo XXI, 1991: 5-16.

Olson, Mancur. 1965. La lógica de la acción colectiva. Bienes públicos y la teoría de grupos, México: Noriega Editores, 1992.

Ostrom, E. I T.K. Ahn. 2003. “Una perspectiva del capital social desde las ciencias sociales: capital social y acción colectiva”.  Revista Mexicana de Sociología,    65 (1): 155-233.

Schelling, Thomas C. 1989. “Termostatos, cacharros y otras familias de modelos”,  Lecturas de Teoría Política Positiva,   ed.   Josep   M.   Colomer,   Madrid:   Instituto   de Estudios Fiscales. 1991: 125-152.

Taylor, Michael. 1982. Community, anarchy and liberty. Cambridge: CUP: 25-33

2. Recursos didàctics

A l'Aula Global hi haurà disponible material d'estudi complementari per el seguiment de l'assignatura.